La matèria és l’element comú que uneix tot el que existeix.
No només la matèria és real, sinó que la realitat és eminentment material.
Igual que nosaltres, la matèria està viva i es fa sentir. Així mateix tenen
vida les seves diferents manifestacions; entre elles, els objectes. Tot i no
ser capaços de percebre els moviments interns i les necessitats de la matèria,
aquests existeixen i habiten
entre nosaltres. No tot el que existeix necessita de la nostra comprensió
per a poder ser.
En la nostra interpretació de la realitat, hem col·locat l’ésser
humà al centre del món i al marge de tot un sistema de relacions no humanes del
qual en formem part. La capacitat d’acció no és una característica exclusiva de
l’ésser humà: pertany a totes les entitats materials que componen el món,
transformant-lo i sent transformades per aquest.
Elevar l’estatus de la matèria implica també elevar l’estatus
de les nostres pràctiques sobre aquesta, així com la gènesi d’una consciència
que té en compte les conseqüències de la nosatra relació amb allò material. Entendre
que formem part d’un mecanisme, i no en som es seus propietaris, promou una
major responsabilitat respecte a l’economia i les polítiques locals i globals.
Perquè hi ha coneixement que neix a partir de la matèria, de
la seva capacitat d’acció i de la nostra interacció amb ella. Assumir que la
matèria importa no ens fa menys importants, sinó més conscients de la nostra
posició al món com a part d’un tot.
Sonia Fernández Pan
Convocatòria oberta fins 10.04.2017