a càrrec de Jesús-Àngel Prieto, professor de l'Escola Massana i membre de l'A-fad.
divendres 5 de febrer 2010 a les 20:00
en Als Amics de les Arts, carrer del Teatre 2 / carrer de Sant Pere 46, Terrassa.
Art, disseny i artesania són camps permeables de la creació, però tradicionalment els hem entès de manera parcel·lada, separats per unes fronteres que cada vegada més creadors travessen en benefici de les seves obres. Però, on són aquestes fronteres? Resulta difícil delimitar unes coordenades precises sense obrir un debat, i en això hi juguen un paper important els nostres prejudicis sobre el que entenem per art, disseny i artesania. L'art és expressió, objecte únic; el disseny és funcionalitat, indústria; i l'artesania és decoració, treball manual. Com diu Jesús-Àngel Prieto: l'artesania és “baratilla”, el disseny es paga, l'art no té preu.
I pel que fa a la noció d'utilitat artificialment creada, perversa, i que sosté el nostre mercat de consum: la posició que adopta l'artista és crítica? El dissenyador és responsable del producte que projecta? L'artesà és “contemporani” o reprodueix patrimoni etnològic?
Potser és el moment de revisar aquella funció originària d'allò que anomenàvem arts (...).En aquest sentit és necessari repensar unes relacions no jeràrquiques, diluir la vella dicotomia raó/sentiment, ànima / matèria, sacre / profà. (...) Art, disseny i artesania han d'evolucionar cap a un nou estatus d'arts aplicades: aplicades a la investigació, al projecte, a la poètica dels materials, a les mans fetes intel·ligència, al respecte i admiració per l'usuari, a un generositat creativa sense exclusivitats.
Jesús-Àngel Prieto
www.jesusangelprieto.es